Quiropràctica
CIÈNCIA, FILOSOFIA I ART
La quiropràctica és una professió sanitària centrada en la relació entre la columna vertebral, el sistema nerviós i el funcionament general del cos. Es basa en el principi que el cos posseeix una capacitat natural d'autoregulació i autocuració, una capacitat directament mediada pel sistema nerviós.
El sistema nerviós
El sistema nerviós controla totes les cèl·lules, teixits i òrgans. Està protegit pel crani i la columna vertebral, que junts formen el sistema nerviós central. Quan es produeixen disfuncions mecàniques a la columna vertebral o a les articulacions (pèrdua de mobilitat, bloquejos, irritació dels teixits), la transmissió nerviosa es pot interrompre. Aquestes interrupcions poden ser causades per inflamació local, tensió muscular excessiva o pressió mecànica sobre les estructures nervioses.
Aquestes irritacions alteren la funció del sistema nerviós a les zones corresponents, afectant al seu torn els teixits, òrgans o estructures que innerva. La qualitat de la recuperació depèn aleshores de l'estat del sistema nerviós, de la zona afectada i de la capacitat d'adaptació del cos.
En restablir una funció articular òptima i disminuir les irritacions mecàniques, la quiropràctica té com a objectiu millorar la regulació nerviosa, afavorir els processos de recuperació i promoure un funcionament més equilibrat del cos, fins i tot en trastorns que aparentment no estan directament relacionats amb la columna vertebral.
Les fases de l'atenció quiropràctica
El seguiment quiropràctic s’organitza generalment en tres etapes complementàries. La seva durada varia segons l’estat del pacient, els seus hàbits de vida i la seva capacitat de recuperació.
1. Fase inicial: alleujament i preparació
Objectiu: reduir el dolor, disminuir la inflamació i restaurar una mobilitat mínima.
Les visites són més properes. El cos és guiat cap a un retorn progressiu a un funcionament més estable.
2. Fase de estabilització: correcció i reforç
Objectiu: tractar la causa mecànica o funcional dels símptomes.
Les sessions s’espaïen i incorporen més participació activa del pacient (exercicis, consells posturals, gestió de l’estrès i hàbits de vida).
Aquesta fase consolida les estructures i millora la resiliència del sistema nerviós i musculoesquelètic.
3. Fase de manteniment: prevenció i optimització
Objectiu: mantenir els progressos, prevenir recaigudes i donar suport al potencial d’adaptació del cos.
Les visites són més espaiades (cada alguns mesos segons les necessitats).
Aquesta fase busca mantenir el benestar, optimitzar la funció articular i nerviosa i prevenir futurs desequilibris.
